fotografia

El Fotògraf Invisible

Avui hem fet la vista enrere i hem rememorat algunes de les coses més significatives que han passat pel nostre plomall de nyandú.

Hi ha un moment molt important en tota experiència, aquell que perdurarà en el temps, el que la farà memorable. I no acostuma a ser una tasca difícil identificar-lo, ja que és aquell que té a veure amb les emocions. Així, recapitulant els diferents episodis que han anat confeccionant aquest darrer any, hem fet parada en una de les trames que més sentit dóna a la nostra vocació: les amistats.

Sortosament són tantes les persones que han aparegut a les nostres vides que, sense voler-ho, han ampliat aquest ramat i l’han fet sentir d’allò més afortunat. Una d’elles és, sens dubte, el fotògraf invisible.

Hi ha un medi molt conegut per la raça nyanduna on ens hi sentim còmodes i pel qual movem mar, cel i terra per poder-hi interactuar més sovint: els concerts. Aquest és canviant, si bé el seu procés pot semblar unidireccional: “un acto repetido decenas de veces pero nunca rutinario” diu aquest observador que us descriurem.

Vam veure’l per primera vegada exercint el seu rol de documentalista. Recordem que estàvem en un concert i ell copsava, flash rere flash, tot el que passava a l’entorn. És graciós, però no erroni, imaginar-se’l amb unes bermudes, botes, armilla i barret al mig de la selva, passant desapercebut, silent, per tal d’elaborar un retrat fidel d’allò que està observant. Així és, un personatge gens distorsionador amb l’entorn, capaç d’oferir un reportatge clavat a la realitat. Us ho diuen uns que n’han sigut objectes i que, per descomptat, podreu veure’n els resultats als links que us adjuntem a continuació.

El primer cop que va trepitjar el nostre ecosistema va ser per la porta gran, en període d’emigració. Havíem volat des de la llar en busca d’un medi adequat a les nostres necessitats. Deixant-nos d’eufemismes, calia gravar un disc. I no era qualsevol disc no, era el nostre i era el primer. Amb instint descobridor i voluntat ambiciosa de fer una obra realment gran ens movíem per l’espai com si fóssim al paradís. I de fet, ho era. “És aquell de la boina, no?”, comentàvem. “Se’l veu seriós”, pensàvem. Va arribar i qualsevol pensament de llunyania se’n va anar. Simplement, sense complexes, vam connectar. Sap perfectament com desaparèixer, però també com alegrar-te el dia amb la seva presència. Hi és, no hi és. I tot en la mesura justa. En un click ja s’ha esfumat i tornes a la feina com si no hagués passat res. Són aquests detalls tan difícils de trobar que el fan especial, únic en la seva feina, invisible. Així ho vam veure nosaltres, i així ho va veure ell.

Des d’aleshores ens hem anat trobant en varis períodes, entre ells, en època de zel. El plomatge desprèn tot el seu color i amb ell s’entreveu la nostra ànsia per destacar, igual que tota espècie. Podeu imaginar-vos tot el que passa durant aquests processos, però per veure-ho amb els vostres ulls sense haver sigut allà durant les hores prèvies heu de recórrer a la seva tasca. És un geni facilitant aquest tipus d’informació. La fotografia encaixa amb el seu rol més primerenc. Veure una realitat (sí, sí, una realitat, que ja de per sí és difícil de plasmar), i alhora viure-la. Un exemple, anant aquí.

No penseu que sigui un mer aficionat, no. Té una capacitat omnipresent per observar a tot tipus d’artistes. I creieu-nos quan diem que es mou entre lo bo i millor del panorama. De fet, només cal que visiteu la web i l’exploreu una mica, aquí.

Us l’imaginareu, potser el buscareu entre els concerts que assistiu. Elucubrant creureu saber qui és quan de sobte un dels seus reportatges sortirà a la llum i us haurà passat per alt. Aquesta és la seva qualitat, la del no-ser, el do de la invisibilitat.

Definitivament el ramat nyandú es va fent gran. I ho facilitem perquè així sigui. Amb el seu permís direm que ja som un més, i aquesta vegada és especial ja que amb la companyia del seu germà Valen fan que la nostra espècie sigui una mica més autòctona…

n un acto repetido decenas de veces pero nunca rutinario – See more at: http://www.fedenieto.com/about/#sthash.ApqElkem.dpuf
en un acto repetido decenas de veces pero nunca rutinario – See more at: http://www.fedenieto.com/about/#sthash.ApqElkem.dpuf