Així va anar el Nadal Nyandú!

El passat 20 de desembre vam celebrar el Nadal fent el que més ens posa: tocar. Tocar i muntar tinglados. La sala polivalent de La Torre va acollir una festa marca-de-la-casa entre música, motos antigues, fanzines, postals guixades amb retoladors i samarretes estampades en directe.

Setmanes abans se’ns ocorria la idea. A algú amb poques ganes i imaginació li hagués semblat massa fato. Tenen aquestes coses, les idees, costen de veure quan no les veus. I de creure. Ah, i posar-s’hi, també. Però nosaltres som així, somiem en coses grans perquè ens coneixem i ja traurem el temps i els recursos d’on faci falta per donar-hi forma.

Val la pena, pensar en coses grans. Val la pena, passar-hi temps. Val la pena, el “fes-t’ho tu mateix”. Aquell diumenge, a les 20:30 més o menys pujàvem a l’escenari amb la sensació que es té quan es fa una cançó o es grava un disc, o quan es penja un llit de cap-per-avall per fer una portada. Potser una mica, fins i tot, del que té una criatura. Tot rutllava. L’exposició de motos antigues, els entrepans i els beures, els temazos de l’Eduard Gener, les teles que penjaven del sostre de la sala, el model de samarreta dissenyat per l’ocasió i els que l’estampaven allà mateix. Ah, i les postals i el fanzine que regalàvem amb l’entrada.

La sala plena. L’escenari al mig i nosaltres al damunt. El presentador ens acabava de presentar mentre la cançó del malvat Imperi d’Star Wars s’anava apagant. “Visca La Torre…” Crit de guerra i a passar-ho de puta mare.

Gràcies a Kiwe. A Partee. A la Comissió de Feste de La Torre. A l’Eduard Gener. A LAV Records. A L’Ajuntament d’Oristà. A l’Eva Freixa. A el Pep Pujol. Al Jordi Freixa. Als amics altruistes que se senten tan nyandús com nosaltres i s’agafen al que faci falta. Als que vau venir a ballar, cantar o simplement mirar.

Val la pena, passar-hi hores si ho podem compartir amb vosaltres.

Aquí el vídeo-resum de tot plegat. A sota, les imatges.

[FAGP id=2337]